Cercar en aquest blog

dissabte, 18 de juliol de 2009

Caçadors d'emocions.

Fa uns anys que conec a Kike. Va ser al Centre Excursionista Alt de la Creu de Vallada. Tots dos teníem dues aficions en comú; els esports de muntanya i guardar records d’aquestes excursions, ell mitjançant la càmera de fotos i jo amb la de vídeo.
Per la meua banda ha sigut una afició en la qual no he aprofundit massa, en canvi ell ha arribat a un nivell professional en el món de la imatge digital.
Li agrada fer excursions pel territori nacional i viatges per qualssevol indret del planeta captant eixos petits instants o imatges de la vida, que tanmateix com l’aigua d’un riu no torna a passar pel mateix lloc, eixos instants no es tornaran a repetir.
Si les fotos són de un viatge que Kike ha fet, ens podem fer una idea d’on esta o com hi viu la gent en aquell indret. Podem vore el seu treball a la seua web www.hein-rich.com o al seu blog


Ha rubén la seua afició al món de la imatge li nasqué quan es va casar i els companys de treball li regalaren una càmera de vídeo digital. Després de gravar el viatge de noses i muntar el vídeo amb un programa informàtic, descobrí que hi havia un món que l’encisava i no li era conegut. Al poc de temps començà a fer cursos de fotografia i el que comença com una afició ara és la seua passió.
La càmera es convertí en la seua companyona de viatges i escapades.
Una vegada vaig estar visionant unes fotos d’un viatge de Rubén i la meua cosina a França a la zona dels castells del Loira i amb el reportatge fotogràfic em vaig fer una idea de l’encant de la regió.

Una vegada a sa casa, se les miren si cal les retoquen amb l’ordinador adornant la realitat o corregint eixos xicotets defectes que han pogut eixir. Després, com si foren enòlegs que tenen cura de la seua bodega, se les classifiquen i ordenen en àlbums digitals o impreses en paper.
Així com el vi millora les seues qualitats organolèptiques amb el repòs al lloc adequat, les imatges capturades adquireixen valor amb el temps. Però no es tracta d’un valor monetari com les antiguitats, sinó més bé d’un valor sentimental per al qui ha compartit excursions i viatges amb ell. I més encara si han passat un quants anys. Quan hom veu les fotos d’aquella excursió a tal lloc, les imatges es converteixen en la clau que obri la porta de la memòria, i esta viatja al passat.

El cofre de les emocions sobri i una nota de melangia barrejada amb al.legria es dibuixa en el semblant. Sempre se sol dir “ostress, miraa les fotos de quan anàrem a”... Els més sensibles poden inclús notar un calfred que els recorre l’esquena. “Mira fulanet que jove estava”. O “com o passarem de bé en eixe poble”. Són les expressions que se solen dir en estos cassos.

La ment es trasllada al lloc de la imatge, però a més reviu records d’aquelles dates. Pensant mentres les mira que el temps passa i no torna, per tant cal viure el moment i saber gaudir-lo. Açò no vol dir que hom vaja a dilapidar els seus estalvis i no tindre unes previsions mínimes de futur, sinó que la vida està per a viure-la i gaudir-la. El nostre objectiu en este món és ser feliços.

Els qui més poden gaudir de la frescor de les aigües del passat és la gent més major, la qual ja va entrant en edat i perdent forces o capacitats. Per a ells de vegades volar al passat per mediació de la memòria els fa reviure els bons moments viscuts de la joventut, vegent com han canviat ells i els que els envoltaven i inclús, de vegades, vegent com hi ha gent que ja no hi és a este món. Per això eixos petits retalls de la realitat s’han de conservar i guardar per a esplaiar-se en un futur.

Per a acabar només em resta dir-vos: “Continue així, no perdau la vostra afició, perquè durant molts anys pugau continuar sent caçadors d’emocions.

Un amic dels llibres.

divendres, 17 de juliol de 2009

Pedid i se os dará.


En primer lugar deciros que cómo cuando era joven e iba a la escuela no se estudiaba el valenciano, para llenar el texto de faltas de ortografía prefiero escribir en castellano.
He visto las dos propuestas culturales de nuestras localidades vecinas. Parece que en algunos pueblos se esta poniendo de moda lo de hacer representaciones históricas.
Desde estas líneas me gustaría invitar a el ayuntamiento a que tome ejemplo, a la vez que pongan a trabajar su creatividad y hagan algo parecido aquí en Vallada.
Seguro que la gente responderia favorablemente, y serviría para promocionar el nombre de la villa como reclamo turístico.
Grácias por la oportunidad de dejar expresarme en este medio. Espero que entre todos consigamos hacer que fucione durante muchos años.
Anónimo.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Proposta cultural a Moixent.


Una proposta cultural des de el poble veí de Moixent per a qui li puga interesar, segur que com la de Montesa no tenen desperdici.

DISSABTE 18 de 10:30 a 13 i de 17:30 a 19:30h
DIUMENGE 19 de 10:30 a 13h
Poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses
Carretera CV-652 de Moixent a Fontanars, Km 10'5.
-Visita el poblat amb diferents personatges de l'època.
-Coneix el treball dels arqueòlegs en direscte.
-Participa als tallers i demostracions.

Dissabte 18 a partir de les 22:30h
Plaça Major de Moixent.

-Escenificació del ritus d' enterrament dels ibers, i després espectacle amb balls i música tracicionals.
-Degusta el menú dels ibers al Meson Perales Telef. 96 2260320.

Esperem que siga del vostre gust.

dimarts, 14 de juliol de 2009

Dissabte cultural a Montesa.


El proper disabte 25 de juliol se cel.lebra el 690 aniversari de la fundació de l'orde de Montesa. Ací vos adjunte el program d'actes.

-18:30 Inici del Mercat Medieval als peus del castell de Montesa.
-19:00Taller infantil d'armes medievals. On els xiquets amb materials inofensius construiran armes medievals.
-20:00 Concert de música medieval a l'interior del castell.
-23:00 Recreació històrica de la fundació de l'Orde de Santa Maria de Montesa.

Esperem que us agrade.