dimarts, 28 de juliol del 2009

MARATÓ D'ESPINING.


Estimats conveïns, este divendres 31 de juliol a la plaça La Pau de Vallada tindrem la marató d'espining.

No s'ho podeu perdre vingue a esplaiar-vos amb la música, l'explossió de llums, a més de deleitar la vista amb uns cosos sensuals enfundats en els trajets ajustats dels/les ciclistes.

Serà a les 22:30 de la nit fins aproximadament les 00:30.

Que no us ho conten vingau a vor-ho.

Anònim.

diumenge, 26 de juliol del 2009

Espectacular boda.


Por fin después de mucho hacerse de rogar, se casan Quino El hijo de "solatge" i la hija del cartero.

Puntualitat espanyola.


Esta vespra he pòrtat a correr al meu fill a la carrera de Valla. La carrera estava anunciada per a les cinc de la vesprada per als prebenjamins. Quina ha segut la meua sorpresa al haver d'esperarme mes de cuaranta minuts pa que esta començara. Hi havia algun foraster renengant, ja que havia vingut de fora i portava com jo més de mitja hora esperant. Alguns que ja habien dut als seus fills altres edicions deien que ja els habia passat i que enguany no tornaven a caure en la jua. Qué passa que els vallains som uns impuntuals a l'hora de començar actes i esdeveniments? O és el nostre caràcter mediterrani el que ens fa ser aixina?

Espere que una altra volta si siuen a una hora que comencen quan toque.

Gràcies.

Anonim.

dimecres, 22 de juliol del 2009

TODO UN LUJO PARA LOS SENTIDOS.


El sábado por la tarde fui a ver la sesión de puertas abiertas de la Batida de les Alcusses. La verdad había bastante gente, peró según me comentaron el domingo fue demasiado.

Estaba muy bien organizado, ya que se entraba por turnos cada media hora y ibas con un guía que te explicaba todo sobre el poblado y para meterte en situcación había unos actores que representaban la época haciendo que se involucraran los visitantes. Luego los arqueólogos te explicaban com funcionaba el tema de las excavaciones.

Además podías hacerte fotos disfrazado de íbero/a.

Los que también disfrutaron fueron los niños.

Y aunque hacía calor, al estar a 740 metros de altura el viento suavizaba las temperaturas.

En fin el que se lo haya perdido al año que viene que no se lo cuenten.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Caçadors d'emocions.

Fa uns anys que conec a Kike. Va ser al Centre Excursionista Alt de la Creu de Vallada. Tots dos teníem dues aficions en comú; els esports de muntanya i guardar records d’aquestes excursions, ell mitjançant la càmera de fotos i jo amb la de vídeo.
Per la meua banda ha sigut una afició en la qual no he aprofundit massa, en canvi ell ha arribat a un nivell professional en el món de la imatge digital.
Li agrada fer excursions pel territori nacional i viatges per qualssevol indret del planeta captant eixos petits instants o imatges de la vida, que tanmateix com l’aigua d’un riu no torna a passar pel mateix lloc, eixos instants no es tornaran a repetir.
Si les fotos són de un viatge que Kike ha fet, ens podem fer una idea d’on esta o com hi viu la gent en aquell indret. Podem vore el seu treball a la seua web www.hein-rich.com o al seu blog


Ha rubén la seua afició al món de la imatge li nasqué quan es va casar i els companys de treball li regalaren una càmera de vídeo digital. Després de gravar el viatge de noses i muntar el vídeo amb un programa informàtic, descobrí que hi havia un món que l’encisava i no li era conegut. Al poc de temps començà a fer cursos de fotografia i el que comença com una afició ara és la seua passió.
La càmera es convertí en la seua companyona de viatges i escapades.
Una vegada vaig estar visionant unes fotos d’un viatge de Rubén i la meua cosina a França a la zona dels castells del Loira i amb el reportatge fotogràfic em vaig fer una idea de l’encant de la regió.

Una vegada a sa casa, se les miren si cal les retoquen amb l’ordinador adornant la realitat o corregint eixos xicotets defectes que han pogut eixir. Després, com si foren enòlegs que tenen cura de la seua bodega, se les classifiquen i ordenen en àlbums digitals o impreses en paper.
Així com el vi millora les seues qualitats organolèptiques amb el repòs al lloc adequat, les imatges capturades adquireixen valor amb el temps. Però no es tracta d’un valor monetari com les antiguitats, sinó més bé d’un valor sentimental per al qui ha compartit excursions i viatges amb ell. I més encara si han passat un quants anys. Quan hom veu les fotos d’aquella excursió a tal lloc, les imatges es converteixen en la clau que obri la porta de la memòria, i esta viatja al passat.

El cofre de les emocions sobri i una nota de melangia barrejada amb al.legria es dibuixa en el semblant. Sempre se sol dir “ostress, miraa les fotos de quan anàrem a”... Els més sensibles poden inclús notar un calfred que els recorre l’esquena. “Mira fulanet que jove estava”. O “com o passarem de bé en eixe poble”. Són les expressions que se solen dir en estos cassos.

La ment es trasllada al lloc de la imatge, però a més reviu records d’aquelles dates. Pensant mentres les mira que el temps passa i no torna, per tant cal viure el moment i saber gaudir-lo. Açò no vol dir que hom vaja a dilapidar els seus estalvis i no tindre unes previsions mínimes de futur, sinó que la vida està per a viure-la i gaudir-la. El nostre objectiu en este món és ser feliços.

Els qui més poden gaudir de la frescor de les aigües del passat és la gent més major, la qual ja va entrant en edat i perdent forces o capacitats. Per a ells de vegades volar al passat per mediació de la memòria els fa reviure els bons moments viscuts de la joventut, vegent com han canviat ells i els que els envoltaven i inclús, de vegades, vegent com hi ha gent que ja no hi és a este món. Per això eixos petits retalls de la realitat s’han de conservar i guardar per a esplaiar-se en un futur.

Per a acabar només em resta dir-vos: “Continue així, no perdau la vostra afició, perquè durant molts anys pugau continuar sent caçadors d’emocions.

Un amic dels llibres.

divendres, 17 de juliol del 2009

Pedid i se os dará.


En primer lugar deciros que cómo cuando era joven e iba a la escuela no se estudiaba el valenciano, para llenar el texto de faltas de ortografía prefiero escribir en castellano.
He visto las dos propuestas culturales de nuestras localidades vecinas. Parece que en algunos pueblos se esta poniendo de moda lo de hacer representaciones históricas.
Desde estas líneas me gustaría invitar a el ayuntamiento a que tome ejemplo, a la vez que pongan a trabajar su creatividad y hagan algo parecido aquí en Vallada.
Seguro que la gente responderia favorablemente, y serviría para promocionar el nombre de la villa como reclamo turístico.
Grácias por la oportunidad de dejar expresarme en este medio. Espero que entre todos consigamos hacer que fucione durante muchos años.
Anónimo.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Proposta cultural a Moixent.


Una proposta cultural des de el poble veí de Moixent per a qui li puga interesar, segur que com la de Montesa no tenen desperdici.

DISSABTE 18 de 10:30 a 13 i de 17:30 a 19:30h
DIUMENGE 19 de 10:30 a 13h
Poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses
Carretera CV-652 de Moixent a Fontanars, Km 10'5.
-Visita el poblat amb diferents personatges de l'època.
-Coneix el treball dels arqueòlegs en direscte.
-Participa als tallers i demostracions.

Dissabte 18 a partir de les 22:30h
Plaça Major de Moixent.

-Escenificació del ritus d' enterrament dels ibers, i després espectacle amb balls i música tracicionals.
-Degusta el menú dels ibers al Meson Perales Telef. 96 2260320.

Esperem que siga del vostre gust.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Dissabte cultural a Montesa.


El proper disabte 25 de juliol se cel.lebra el 690 aniversari de la fundació de l'orde de Montesa. Ací vos adjunte el program d'actes.

-18:30 Inici del Mercat Medieval als peus del castell de Montesa.
-19:00Taller infantil d'armes medievals. On els xiquets amb materials inofensius construiran armes medievals.
-20:00 Concert de música medieval a l'interior del castell.
-23:00 Recreació històrica de la fundació de l'Orde de Santa Maria de Montesa.

Esperem que us agrade.

dissabte, 11 de juliol del 2009

ESPERANT UN RAIG DE LLUM

En primer lloc abans de començar, esmentar que la meua veu ix de les boires de la ignorància, per la qual cosa espere que algú em done una resposta.

L’home és l’animal evolucionat que més destruix el medi ambient. Tots hauríem de tindre clar que este planeta no és una herència dels nostres pares sinó un préstec del nostres fills, per la qual cosa s’ha de cuidar.
També és cert que ningú vol al seu poble una central nuclear, una presó o un abocador, però tots som conscients que fan falta per al funcionament de la societat actual.
De tots és ben sabut que fa unes setmanes arrere al poble de Moixent es volia instal•lar un macroabocador de fem. A primera vista pareixia que l’alcalde moixentí estava a favor, però les pressions de la gent feren que canviarà d’opinió.
Ara demà dissabte hi ha una manifestació encontra de l’abocador que volen instal•lar a Llanera. Ningú no el vol tampoc ahí.
Es clar que els ingeniers que han pensat on col•locar-lo han estudiat les característiques d’impermeabilitat del terreny, les corrents d’aire pel tema dels olors i altres punts que deixen palesa la ubicació del mateix. Però clar de vegades es prou que una força política diga blanc perquè l’altre diga negre.
Un exemple clar quan es volia fer el transvasament de l’Ebre un votant de dretes em discutia que els llaurador si no tenien aigua per a regar que no posaren eixos cultius de regadiu i es limitaren a mantindre els de secà, quan ell té uns terrenys que són un pedregal i li ve ben bé regar per degoteig.
Un altre exemple és el d’un poble governat per la dreta, en el qual hi viu un votant d’esquerres defensor del medi ambient i les energies alternatives. Sent així, estava en contra que al seu poble es fera un parc eòlic a la part més alta de les serres. Molt bé, això al meu poble s’anomena hipocresia, en política no sé quina terminologia empraran.
Per tant m’agradaria que tant els defensors com els detractors de l’abocador contestaren al present escrit amb la finalitat d’il•luminar les nostres ments, així jo com altres lectors ignorants, contrastant la informació pugam forjar-nos una opinió des de la lògica i la coherència i no tindre una opinió depenent del partit polític al que li tinguem simpatia.

Gràcies de bestreta.

Santi Boix.

divendres, 10 de juliol del 2009

Inauguració de la Rotona de Nassio Bayarri

El dia 10 de Juliol de 2009 a les 20h.
Lloc de trobada en la plaça de l'Ajuntament de Vallada.

Fernando Giner Giner, alcalde del excim. Ajuntament de Vallada, te el plaer de convidar a tot el poble, a la inauguració de la rotona amb la escultura de Nassio Bayarri.

Aprofitem també per comunicar que Nassio Bayarri, tindrà un museu permanent en el nostre poble. Més informació ací



Més informació sobre l'escultor ací:
http://es.wikipedia.org/wiki/Nassio_Bayarri_Lluch
http://fabian.balearweb.net/post/5072

Participa en Caritas Vallada

En referència a la entrada passada: http://valladacity.blogspot.com/2009/06/radio-caritas.html

Hola, soy Ernesto,
Por indicación de “amigo de los libros”, un articulista de nuestra revista parroquial: “Parroquia de tots”. Entre en este blog, y nada más ver que había algo relacionado con cáritas lo abrí, porque durante 15 años he sido voluntario de la Caritas Parroquial de Vallada y ver algo relacionado con la institución caritativa local, me produjo, primero sorpresa y después alegría por ver que alguien escribía sobre Cáritas. Espero poder en un futuro hablar más en profundidad de lo que hacemos y el por qué lo hacemos (en la página web del Ayuntamiento www.vallada.es si pinchas en asociaciones y después en Cáritas tendrás una información muy resumida de lo que hacemos y porque lo hacemos) ahora tan sólo quiero hablarte de lo que comentas sobre la emisora local.
La Emisora Radio Vallada, emisora parroquial, es cierto que la creó el equipo de Caritas, pero en estos momentos goza de entidad propia. La emisora emite con la misma frecuencia de Radio María emisora nacional. Los domingos por la mañana, durante todo el curso desconectamos la señal de Radio María, y entramos nosotros. Son muchos los llamamientos que hemos hecho desde la emisora y la revista parroquia de tots para que se una, todo el que lo desee, a este proyecto; invitamos a muchas personas cediéndoles un espacio fijo en nuestra parrilla de programación, pero la respuesta no ha sido la que esperábamos. En estos momentos el equipo de Radio Vallada lo forman 8 personas, cuatro de ellos como lectores, y 2 que dirigen la programación y son los responsables de los programas y dos que dedican su tiempo a ayudar y a colaborar en la misma. En estos momentos está suspendida la emisión que retomaremos a septiembre.
La programación se inicia a las diez en punto de la mañana del domingo, con una primera hora en la que se combina la música con espacios de interés narrativo, historias, reflexiones, etc. y después transcurre la mañana con una programación más musical y espontanea, con discos dedicados, información deportiva local y aportaciones imprevistas de oyentes.

dijous, 9 de juliol del 2009

Una pregunteta des de Canals


Hola pare soc ximo un veï de canals. el divendres per la nit aprofitant la lluna plena farem una ruta nocturna desde canals fins moixent i tornar. voldriem sopar en el bar poliesportiu i no me faig en el telefon. tal volta podries tu ajudar-me. s´escolten altres sugerencies de lloc on sopar. serem uns vint ciclistes.
gracies per adelantat.

divendres, 3 de juliol del 2009

El fill del Barba es casa!

... sí, sí, el fill del Barba ...ens ha pillat desprevinguts!

Què be ens ho pasarem!!!

Els desitgem lo millor als dos.

Felicitats Silvia i Andrés!

dijous, 2 de juliol del 2009

Efecte òptic genial!

Hola valladacitienses;
Jo no vullc queixar-me de res, simplement compartir una coseta que m'han enviat.
És un efecte òptic genial!

Feu clic en aquest enllaç http://www.neave.com/strobe/
després en la paraula NEAVE STROBE.

Mireu durant 20-30 segons el centre de la imatge que apareix i després mireu-vos la mà amb la que agafeu el ratolí.

No vos asusteu!!

ESPÍRITU OLÍMPICO

Desde siempre los grandes autores han escrito libros que nos hablan de grandes mujeres de la historia, reinas como Leonor de Aquitania, Cleopatra, cortesanas como madame Pompidou, han sido protagonistas de numerosas novelas y biografías. También en la literatura se perpetúa el recuerdo de mujeres valientes y guerreras, como Juana de Arco o Agustina de Aragón. Mujeres que han tenido una importancia y trascendencias históricas que han hecho correr ríos de tinta.¿ Pero cuantas historias de mujeres sencillas que han tenido que vivir momentos difíciles quedaran relegadas en el olvido? Mujeres de la calle que se esfuerzan y sacrifican por llevar adelante su familia, su hogar. Mujeres a las que nadie valora ni tan siquiera sus propios hijos, ya que ven ese sacrificio como algo normal y corriente. Mujeres cansadas de la monotonía del trabajo del hogar día tras día. Grandes economistas que han sabido administrar los ingresos de sus maridos. Mujeres abnegadas, con una gran capacidad de sacrificio, y siempre movidas por el amor a su familia. Mujeres que se sienten vacías cuando esos hijos que han crecido empiezan a separarse del hogar familiar con sus amigos, y posteriormente abandonan definitivamente hogar familiar.
Historias que quedaran enterradas en el olvido con el paso del tiempo. .
Historias que seguro que nos tocarían la fibra sensible y nos emocionarían hasta el punto de hacernos saltar las lágrimas. Y, en estas mujeres, nadie se fija ni las tiene en cuenta a la hora de crear una novela. A todas ellas y en especial a mi madre van dedicas estas líneas.

Hay un proverbio oriental que reza así: cásate forma una familia, cría a tus hijos, y entonces sabrás cuanto debes a tus padres.

También me gustaría hacer una mención especial a una mujer de aquí de vallada, a la que habría que condecorarla por su sacrificio, abnegación y fuerza de voluntad.
Cómo eso nunca será posible le dedico estas líneas.

En su adolescencia tuvo la oportunidad de estudiar, ya que su padre era dueño de un pequeño taller artesanal, de los muchos que había en esta localidad. En aquellos años, en los que el barco de la economía navegaba por los mares de la bonanza y la prosperidad. Le dio la oportunidad de cursar estudios de Bachillerato.
Una primavera viéndose aumentado el volumen de ventas, su padre, le propuso trabajar durante las vacaciones de Semana Santa. Viendo ella la posibilidad de ganar dinero, teniendo un horario fijo y los fines de semana libres, decidió dejarse los estudios y continuar trabajando en el negocio familiar.
Pasan los años, se casa y es feliz con su marido, pero el destino con sus zancadillas sólo le permite tener un único hijo, al que se le diagnostica desde su tierna infancia una dislexia de una elevada graduación. La vida le cambia completamente, además del trabajo en el negocio familiar, ha de concebir el llevar la casa adelante, y realizar una dedicación única y exclusiva de su tiempo libre a instruir a su hijo en los estudios. Se sienta con él ha hacer los deberes, aprende inglés, y consigue un elevado grado de valenciano al mismo tiempo que su hijo, ya que todos los días repasan las tareas escolares. La alternativa de ocio de los fines de semana por las tardes, largas horas de repaso escolar. Pasan los años y madre e hijo van ganando la batalla a la enfermedad que dificulta su aprendizaje. El niño tiene un desarrollo como cualquier otro adolescente, incluso progresa más que otros. Cuando llega el final de la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO.), el adolescente supera el ciclo sin haber repetido nunca un curso. La capacidad de esfuerzo y sacrificio de ambos bien se merece un pequeño homenaje.
Hay lectores que pensarán que bien el marido no ha tenido nada que ver en esta historia, pero también tiene su papel. Después de trabajar diez y once horas diarias en una fábrica de esta localidad, la mayoría de fines de semana ha estado realizando trabajos complementarios. Trabajador activo e incansable también ha puesto de manifiesto su capacidad de sacrificio y fuerza de voluntad.
Cierto es que las zancadillas del destino cuando son superadas por la pareja, está siempre ve su amor reforzado, consiguiendo mayor armonía y felicidad.

Desde estas líneas lo único que pretendo es que cada uno reflexione y aprenda a valorar lo que tiene en casa, ya que, siempre tenemos la tendencia de no valorar aquello que tenemos, hasta que se pierde.

Con afecto y admiración, para vosotros, de:

Un amigo de los libros.