Cercar en aquest blog

divendres, 26 de juny de 2009

Nou blog valladí!

Ells no ens ho han comunicat, però nosaltres els hem trobat...
Ací el teniu: MOROS I CRISTIANS EN VALLADA

Felicitats per la iniciativa!

dimecres, 24 de juny de 2009

Compte enrere

Estem en els dies més llargs de l’any; fa calor, abelleix passejar per la nit després de sopar... En definitiva ha arribat l’estiu. Tan sols queden tres mesos per a les esperades festes de moros i cristians.

Han passat nou mesos de dur esforç: loteries, bingos i rifes, a més del mal de cap de buscar les pertinents activitats per muntar la desfilada de capitania, encara s’afegix el fer xilaves noves per al gran esdeveniment.

Des d’estes línees vull retre un xicotet homenatge a eixes persones que amb el seu esforç estan fent que este projecte siga una realitat.

Tots els components han hagut de fer esforços, però com en qualssevol associació sempre hi ha una o dues persones que carreguen en quasi tot. La capitana també s’ha tret la part buscant-se les seues coses, així com buscant alguns pressupostos i espectacles per a la desfilada. Viatges amunt i a vall amb altres components per anar aclarint el ball i eixir a una vora.

Però si que hi ha una persona que es mereix un reconeixement especial. Una xica que ha participat tant en la faena que es veu, com en la que no. La que s’ha encarregat de dur la responsabilitat de dur els comptes preparar les loteries... La llista és massa llarga per enumerar-les totes.

Una xica de rostre eixerit, somriure fàcil, de cos predisposat per a la faena, esperit voluntariós i constant amb les seues obligacions –que ha agafat ella perquè ningú les volia-.

En estes dates en les que hi ha més faena: reunions per muntar el llibre de moros, donar mides per encomanar els trages...Quan la gent respon a la crida amb la passivitat,per la seua ment apareix un brot d’enuig, però si pel contrari la gent va responent, encara que ella sempre s’endu la major part del treball, continua amb els esforços estirant del carro, i als seus ulls espurneja un esguard de dinamisme i constància. Gràcies Paula perquè sense tu açò no havera anat endavant.

També hi ha que donar-li les gràcies a Alexis, -el de la Sal del Romer-, ja que ell ha sigut de gran ajuda per muntar la desfilada.

I com no agrair als propietaris dels bars i pubs que han permés la realització dels bingos, tanmateix com a la gent que hi ha assistit.

Ara ja quasi que està la faena enllestida, i prompte l’únic mal de cap serà que les inclemències del temps no facen ninguna mala passada.

Passivitat i indiferència. (Segona part.)

Ahir de vesprada tingué lloc a la casa de la cultura, concretament al local de les ames de casa. -Molts de vosaltres sabeu que no és un local gaire gran-. La conferència El paper de la família en les drogodependències.

Vaig arribar amb una mica de retard, així que la gent ja estava asseguda. En principi en vaig sorprendre del nombre, i es que clar, el tema es força interessant, però no m'enssenayare en la vida. Per què m'havia de sorprendre? Si al Centre excursionista passava el mateix quan feiem un acte públic? Erem 5 persones comptant-ne una de l'ajuntament. O siga que no anaren ni una mínima part de les ames de casa.

Què en pensaria la assistenta social? Què som un poble on no els interessa el tema? Què passem de tot?

Ella al cap i a la fí cobra el mateix si en som 5 com 50, però o m´ho pareixia a mi o els seus ulls reflectien un nota de frustració.-No és per a menys-.
Què passa,? Què els pares d'este poble tenent tanta informació al respecte que no cal que hi hanaren?

¿No hi ha cap pare que encara que haja tingut els seus flirtejos amb drogues com el tabac, l'alcohol o altres drogues es preocupe de recabar informació per a trasmetrer-la als seus fills?

Pense que amb esta actitud de passivitat i indiferència tot el que estiga subvencionat anirà endavant, però si els diners han d'eixir d'associacions o l'ajuntament no es farà res.

dilluns, 22 de juny de 2009

Més Platón i menys prozac

En esta moderna societat que ens ha tocat viure, en la que tenim quasi tot alló que volem. De vegades es quan més sols i buits ens trobem. De vegades creguent que aquesta vida és un fàstic i com som de desgraciats. Cada vegada hi ha més gent que acudix a la consulta del psicòleg o psiquiatra per a consultar-li els seus neguits que el turmenten i el fan infeliç.
Per posar un exemple, jo conec a un xic, que malgrat treballar a la millor empresa de Vallada era infeliç. No per la insguretat laboral del qui és mà d´obra no especialitzada, sinò perquè no valoraba allò que tenia: Un lloc de treball al poble on resideix amb tots els avantatges que això comporta, un bon ambient amb els companys de treball, uns amos que tracten bé al treballador i son puntuals amb el pagament de les nòmines, a més de donar tots els drets que la llei marca als treballadors.
Ara que està en l´atur és quan se n´adonat d´allò que tenia i no valoraba i ara ho ha perdut a conseqüència de la crisi.
És clar que quan tot va bé, hom vol més del que té i no valora eixes xicotetes coses que donen la felicitat i de vegades no sabem apreciar.

Clar que en estes dates, si a hom el banc li lleva la casa o pasa pont i calderes per a arribar a fí de més, l´envaix la desesperació i de poc li valen coples. Així i tot els cristians creients pensen; Déu proveirà, ja vindran temps millors, mentre estem la familia junta i amb salut anirem fent.
Són eixa classe de persones que assaboreixen el temps en que veuen al seus fills jugar feliços amb un somriure a la boca. Els qui valoren l´esforç de la parella, bé siga fent la faena de casa o al lloc de treball. Aquells qui donen gràcies a Déu o a les forces de la natura per estar vius, o pasejant pel camp sota un cel blau i lluminós.

Per descomptat hom ha de posar voluntad i tot el que estiga de la seua banda per millorar la seua situació, evol.lucionar i prosperar, però dins del mal cal aprendre a vore la part positiva de les coses i a traure´n profit.

Però no tots som iguals ni pensem el mateix. Hem d´aprendre a viure el moment, sense anclar-nos en el passat ni obssesionar-nos en el futur assaborint el present. Açò que es diu tan fàcil i ja deia el poeta Kavaffis no resulta fàcil a tot-hom de posar en pràctica. Bona prova d´açò és que cada vegada hi ha més gent que acudix al psicòleg, independentment que en estos temps de crisi el nombre aumenta considerablement.

És clar que molts problemes requerixen ajut psicólogic, però molts altres es podrien sol.lucionar amb ajuda fil.lossòfica. Tot és qüestió de perspectiva i com es veja el problema. De vegades la fil.lossofia i la psicologia s´unixen alhora de donar una sol.lució.
Quans llibres d´autoajuda hi ha que el seu rere fons és fil.losòfic? Com per exemple: Contes per a pensar, de Jorge Bucay. Llibres que no deixen indiferent al lector i que poden fer-nos viure un vida més plena i feliç.

Comentava un dia amb un altre col.laborador d´aquesta revista, Tonet, que em deia que alhora de llegir li agradaven els clàssics, ja que si un text tenia per exemple 2000 anys i havia arribat als nostres dies era perquè era bó, i mereixia la pena fer l´esforç que de segur es voria recompensat. Això és el que passa amb les obres dels grans pensadors que si han sobreviscut fins hui és per quelcom.
Però si el lector coneix estes obres o pensa que poden ser massa avorrides un llibre molt recomanable que ens parla del que ací us he esmentat és:Més Plató i menys prozac, de Lou marinov El qual ens convida a endinssar-nos en el extens món de la fil.lossofia i els grans pensadors de la història, a més de posar-nos exemples de cassos de la vida qüotidiana en els que la fil.lossofia presta el seu ajut. El llibre el podeu trobar a la biblioteca municipal en castellà.

Espere que estes recomanacions que circulen per internet vos serveixquen d´ajut per a fer front a la crisi que sotraga estos temps:


VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Feliç lectura i bones Pasques.

Un amic dels llibres.

Passivitat i indiferència

Hola a tots/es. Fa poc que conec el blog i m'he decidit a exposar una queixa sense ànim d'ofendre a ningú, però dient el que es cert.
M'ha alegrat molt de vore la conferència que va a fer-se al local de les ames de casa sobre drogodependències.
Pense que s'haurien de fer mes coses d'este tipus; malauradament, este poble és xicotet i hi ha poca gent que reponga davant d'actes culturals. Jo personalment ho he experimentat quan estava al Centre Excurssionista de Vallada.
Fa uns anys enrere un grup de joves: Javi Siles, Juan Francés, Kike Perez, Quique (Sardina), Paco el Xeu, Humberto, Edu -Maximet- i com no el que no ha fallat mai i continua ahí, Manolo Cano. Ens unia l'esport de muntanya al temps que organitzavem activitats culturals:excursions fora del poble a peu o en bicicleta, projeccions de video d'excurssions que haviem realitzat, cel.lebravem el dia del arbre, també un més per decembre ferem tres conferències una d'energia solar, una sobre el mon dels fongs i els bolets i l'altra sobre esports de gravetat (gravity bike).
Nosaltres ho feiem de manera desinteresada sense demanar res a canvi, sols l'assistència de la gent del poble.-No cobravem entrada-.
Després de posar esforços, de vegades deixant de fer coses per muntar l'activitat, a l'hora de la veritat no venien ni quatre rates. La situació ens deixava decebuts als qui haviem estat organitzant-ho. Però una altra vegada ho tornavem a intentar de nou. La resposta es reptia passivitat i indiferència.
De totes les activitats que hem fet, en molt poques la gent ha repost, en altres han vingut si ha hagut un berenaret o esmorzar pel mig pagat pel Centre i en la majoria dels casos ens emportavem l'espardenyadà.
Amb açò, l'ùnic que vull dir benvolguts conveïns, és que en lloc de queixar-vos tant de que no es fa res, que respongau un poc donant suport, el qual de vegades només consistix en asistir a l'acte, i amb això els organitzadors es donen per satisfets i en tornen a organitzar més. O millor encara, que no espereu a que algú monte algo, si no que ho monteu vosaltres.
Si la reposta es negativa, tothom es cansa i al remat fa com vosaltres, passa de tot.
Ara el Centre està algo paraet, pero se fan cosetes, sobre tot escalada i senderisme. Per a més info: http://ceadc.blogspot.com/
Santi Boix.

Inscripció en l'Escola d'Estiu

Durant el mes de juliol de 2009 es durà a terme l´escola d´estiu en la qual es pretén que els xiquets i xiquetes facen deures, manualitats, jocs, activitats de cohesió de grup, activitats aquàtiques, una excursió per la localitat i un gran festival de fi d´estiu on l´objectiu prioritari és fomentar el companyerisme i la diversió.

Per inscriure´s s´ha d´ingressar al següent número de compter els 50€ amb el nom del xiquet/a i passar per l´ajuntament de 9h:00 a 14h:00 amb el resguard de l´ingrés i preguntar per Marta.

CCC: 3082 1114 64 3067448625

Acuerdo con Avanzafitness de Xàtiva

El Ayuntamiento de Vallada (SERVISPORT) ha llegado a un acuerdo con el Club Deportivo Avanzafitness de Xàtiva para la realización de los cursos de natación y aquagym para el próximo mes de julio.


El horario de las actividades será el siguiente:



- Aquagym a las 9h:00

- Natación niños a las 10h:00 y a las 20h:00

- Natación adultos a las 20h:00


Las actividades se desarrollarán del 1 al 31 de julio, ambos inclusive, de lunes a viernes, siendo el precio de la actividad de 45 €.

Para más información o inscripciones pueden pasar por el pabellón municipal.

Vallada, junio de 2009

EL AYUNTAMIENTO”